QUÈ ENS PASSA?

De retorn a casa després d'haver acollit, en nom de l'Església, a la capella de sant Jordi del Palau de la Generalitat, les despulles de Salvador Espriu, i d'haver-lo encomanat a Déu, veig i escolto amb emoció l'exquisida conversa del nostre poeta amb l'Espinàs. Encert de TV3, que cal felicitar, traça i tacte reconeguts per tothom de l'entrevistador i, sobretot, la humanitat bíblica, la senzilla grandesa de l'escriptor que Catalunya avui plora. Les preguntes s'agombolen a l'esperit... L'Espinàs eludí, amb el pudor "cívic" que avui es porta, preguntar-li per les seves conviccions religioses. Ell havia manifestat, tal com ho vàrem recollir a CATALUNYA CRISTIANA (vegeu n.189) que volia morir en el si de l'Església. El misteri de les seves relacions amb Déu i amb Jesucrist —del qual ens recordà acuradament que sols havia escrit mots, que s'emportà el vent, sobre la sorra— no ens pertoca pas d'escrutar-lo. La pregunta inevitable i dolorosa és aquesta: Què ens passa als cristians d'avui i d'aquí incapaços de compartir plenament la nostra fe amb homes com l'Espriu?