Quan a la sinagoga de Cafarnaüm Jesucrist s'arrisca, fent un pas transcendent, a proposar-se ell mateix com l'aliment definitiu per a l'home -"jo sóc el pa de vida ... qui mengi la meva carn i begui la meva sang ni que sigui mort viurà"-, no ho féu pas sense abans haver satisfet la gana d'aquella multitud que el seguia; se sadollaren de pa i de peix, prop de les "Set fonts", i encara en sobraren paneres plenes.
El gest fou agosarat -el volien fer rei, d'un reialme que no és el seu- , però el féu fidel a una pedagogia que l'Església no oblidara mai més; una lliçó que nosaltres, els cristians, ens hauríem de saber de cor: Déu no es fa enrere mai no es contradiu. "Panza llena alaba a Dios", digué Teresa d'Àvila.
Allò que ha creat vol que arribi a plenitud; el vivent no pot ser engolit per la mort, sinó que ha de ser assumit per la Vida. La "voluntat" de Déu és que tot home tingui el pa d'aquesta vida i que, satisfet, digui el seu "sí" a Crist, Pa de Vida Eterna.
Per això saludem amb goig la cursa filantròpica del diumenge passat. Per oferir la proposta de Cafarnaüm cal abans multiplicar els pans i els peixos
