"Corpus Christi", l'ecologia universal

Quan els cristians celebrem el "Cos de Crist", sense adonar-nos-en gaire, afirmem quelcom colossal, literalment còsmic.
Les catifes de flors, les processons, els gegants, la discussió -ara ja grotesca- de si festa sí, festa no i fins, anant a allò més seriós i veritablement adorable, el Sagrament de l'Eucaristia, tot plegat ens "distreu" la contundència de l'afirmació cristiana: Hi ha un Cos de Déu.
D'ençà de Jesucrist, de l'encarnació del Verb, Déu "habità entre nosaltres" per un temps. D'ençà de la Resurrecció, tota la creació -tota corporeïtat, doncs- pertany totalment i definitivament al Verb encarnat, mort i ressuscitat: Jesús, el del "nom" únic.
Ell ha deixat a l'Esposa-Església, com a senyal i penyora del seu senyoriu universal i del seu amor envers ella, el pa i el vi, "fruits de la terra i del treball dels nomes", memorial perenne de la seva Mort i Resurrecció.
En l'àmbit de la "vida de fe, que neix del baptisme, aquests "grams de matèria" són per a nosaltres la realitat certa del seu cos i de la seva sang lliurats per a la salvació del món.
Aquest "món" que l'Esperit incessantment recrea, a partir del "sí" a Jesús de cada home i cada dona, per a la "glòria de Déu": Jesús assegut a la dreta del Pare, l'Home Vivent.

La Pentacosta de Maria i la dels deixebles

Si alguna pura criatura

ha viscut de l'Esperit Sant,

l'ha acollit en el seu cor,

s'ha deixat conduir per Ell

d'una manera excel·lent,

aquesta és, sens dubte,

Maria.

La plena de Gràcia

concebé Jesús, el Salvador,

per obra de l'Esperit Sant,

cantà l'Amor que Déu té als qui creuen en Ell,

n'intuí els designis en els fets del seu Fill

i comprengué en el seu cor, meditant-les,

les paraules que anunciaven el Regne i l'Evangeli.

Al peu de la creu, i amb el Fill mort a la falda,

fou l'únic reducte de l'Amor de Déu

del qual se sentí abandonat Jesús,

l'Anyell carregat amb tot el pecat del món.

En l'Ascensió, Jesús ressuscitat

s'endinsa en el seu cor encelat.

La pregària deis deixebles

esperant la vinguda del Paràclit

troba en Maria el model i el capiscol.

Els deixebles foren batejats en l'Esperit Sant

el dia de la Pentecosta;

Maria hi visqué submergida tota la seva vida.

ANEM PER FEINA!

Amb la Pentecosta es clou la Festa pasqual.

Cinquanta dies de celebració joiosa, reviscuda insistentment cada diumenge, per refermar la nostra fe i proclamar-la a tothom: Jesús, el Crist, ha ressuscitat de debò. En el llenguatge saborós de Pere, Crist "ha engolit la mort i s'ha assegut a la dreta de Déu".
La biografia de Jesús, és a dir, la seva missió, la seva feina en el temps-espai i des de la condició humana, arriba a terme amb la Resurrecció-Ascensió. I comença la nostra biografia, la nostra feina; la dels qui per la fe del cor i la confessió dels llavis som santificats i incorporats a Ell.
A nosaltres pertoca ara, fidels al seu Esperit, portar a terme el seu designi: retornar a Déu tots els homes, tot l'home, i tota la creació amb ell.
La comesa és àrdua i engrescadora alhora. Paradoxalment, es tracta d'una bona notícia, però requereix coratge anunciar-la.
Com Pau, a Damasc i després a Jerusalem i arreu, ens cal "predicar el nom de Jesús". És a dir, que, en Ell, l'home no té com a passat l'atzar, sinó l'Amor; i el seu futur no és la mort, sinó la VIDA PLENA.

EL PAS DEL SENYOR

Els cinquanta dies de "Festa Pasqual" - de la festa del "Pas"- no s'acaben amb l'Ascensió sinó amb la Pentecosta.

L'Ascensió, però, remarca el terme del "pas històric"de Jesús entre nosaltres. "Pas" esbossat i anunciat en la història prodigiosa d'un poble singular: Israel.

"Pas" realitzat en una vida d'home -en una biografia- iniciada i closa en un temps i un lloc precís.

"Pas" ensems fugaç -trenta anys de silenci i només tres de paraula i acció- i decisori. El peu que marca aquest "pas" ha esberlat la nostra història. I és que fou un "passar" i un "quedar-se".

En el "pas" de Jesús pel temps i en la terra hi passà "el qui És" arreu i per sempre. Ja fou prou que "el qui e/s cels i la terra no poden abastar" convisqués entre nosaltres.

D'aleshores ençà, en cada lloc i en cada moment, al cor de cada home hi ha bastida una "porta ". El nostre sí a Jesús el Crist l'obre enlaire vers l'Eternitat, vers la vida mateixa de Déu.