La festa de Sant Jordi, els catalans l'hem abessonada feliçment amb els llibres, que és tant com dir amb el cultiu de l'esperit.
La consciència/reflexió, la llibertat i la responsabilitat configuren cada persona en la pregonesa més íntima de cada ésser humà, de cada "jo", assimilant la "circumstància" natural i cultural en el qual neix i es desenvolupa.
La personalitat, única i intransferible, seu de la dignitat de l'home, rau en aquesta alquímia espiritual. Una horda només esdevindrà nació si els que hi neixen hi poden esdevenir persones.
L'arrel de la sobirania d'un poble -ho digué encertadament Joan Pau II- és la seva "cultura", la seva capacitat d'engendrar "cadells d'home" i de fer-ne "persones". Entre nosaltres, una bella lloança d'una mare era dir -ho és encara?- "ha tingut tants fills i els ha pujat..."
"Patró de cavalleria, vetlleu per la pàtria mia i pel seu renaixement".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada