Cinquanta-quatre anys de "Mans Unides, de la campanya contra la fam, és un aniversari que val la pena de subratllar, mereixen una felicitació sense reserves i motiven una reflexió molt important.
Que en el nostre món tecnificat, superarmat i en el qual es malgasten tants aliments i tanta energia, hi hagi tanta gent que passa fam, és un escàndol insuportable per a tota persona honrada i molt més per a un cristià.
La reflexió arrenca d'aquí: ¿fins a quin punt és cristiana, o és comuna a tots els homes i dones de bé, la preocupació per la fam en el món? I en qualsevol cas, ¿què hi aportem d'original, nosaltres els cristians?
Certament no cal ser cristià per revoltar-se davant la injustícia de la fam que sofreix dos terços de la humanitat i, a l'hora de posar-nos a la feina, totes les mans són benvingudes per unir-se en aquesta gran empresa.
Tanmateix, nosaltres hi aportem una cosa que ens és pròpia i sense la qual la tasca mancaria d'alè i d'horitzó: l'afirmació de la transcendència, és a dir, que no sols cal que tots els passatgers del vaixell, que és la humanitat, mengin, sinó que cal donar-los la bona notícia que el vaixell no s'enfonsarà i arribarà a bon port.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada